El Betlem l’hem realitzat les famílies Almela-Pascual i Pascual-Domenech, amb la col · laboració d’uns quants amics. En el nadal del 2013 complim 23 anys.

Les seves dimensions són de 50m2 aproximadament i cada any afegim noves figures. En aquest moment estem rondant les 6000 figures entre animals i personatges, que van des de 1 cm la figura més petita a 18 cm la més gran.

El Betlem està compost de dues parts.

La Bíblica, presentada en ordre cronològic, començant per l’anunciació i acabant amb Jesús entre els doctors, i en la qual es van mostrant les diferents escenes de la vida de Jesús.

La part popular, denominada l’olla de Nadal, que es tracta d’una replica de la barraca valenciana amb cuina i tots els seus complements característics del segle passat: els personatges i les eines del camp.

El pessebre disposa, a més, d’objectes i figures amb moviment com el molí, la sínia, el trill, la bugadera, el ferrer, la teixidora, les fonts, el riu, etc. També té efectes especials com el pas del dia a la nit, la sortida del sol, el cant dels ocells, neu.

En les imatges que presentem a continuació intentem presentar-li una mostra representativa encara reduïda del Betlem.

El Pessebre de Nadal recull en la seva representació el misteri del Naixement de Crist, el fet, des del punt de vista històric, està contingut en els evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc. Sant Mateu, al capítol primer, recull la genealogia de Jesús i els dubtes de Sant Josep davant del futur naixement. En el capítol segon recull l’adoració dels Mags, la fugida a Egipte, la degollació dels Innocents i l’establiment definitiu de Natzaret. Sant Lluc, de manera força més extensa i detallada, és el que fa el naixement pròpiament dit. En el capítol primer parla de la genealogia de Jesús, l’anunciació a Maria del naixement del seu fill, i la visita de la Verge a la seva cosina Elisabet. En el capítol segon, del Naixement a Betlem, la presentació al temple i l’establiment a Natzaret.

Refonent les narracions dels dos evangelistes, podem veure, en un ordre cronològic, els fets i els moments de la història que ens ocupa, ressaltant aquells passatges que habitualment es representen en els pessebres tradicionals:

La profecia d’Isaïes

La profecia d’Isaïes és la primera de les escenes del pessebre on veiem el profeta Isaïes explicant la profecia de la vinguda de Jesús.

Desposoris de MARIA I JOSE

Es va aparèixer l’àngel Gabriel a Maria, casada amb ‘un home anomenat Josep, de la casa de David’ i la va saludar amb les paraules: “Déu vos salve Maria, plena de gràcia ‘, anunciant així la concepció, al que Maria respondre acceptant la voluntat de Déu: ‘Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules “.

L’ANUNCIACIÓ A MARIA (LC I, 26-38)

Es va aparèixer l’àngel Gabriel a Maria, casada amb ‘un home anomenat Josep, de la casa de David’ i la va saludar amb les paraules: “Déu vos salve Maria, plena de gràcia ‘, anunciant així la concepció, al que Maria respondre acceptant la voluntat de Déu: ‘Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules “.

LA VISITACIÓ DE MARIA A LA SEUA COSINA ISABEL (LC I, 39-56)

Es va desplaçar Maria, des de Natzaret, a una ciutat a les muntanyes de Judea amb intenció de visitar la seva cosina Elisabet, casada amb Zacaries. Al seu salutació, responent aquesta amb les paraules: “Beneïda tu entre les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes ‘.

L’evangelista tanca el relat de la visitació posant en boca de Maria el cant del magnificat: glorifica meva ànima al Senyor, perquè s’ha fixat en la humilitat de la seva serventa ‘.

Segons alguns comentaristes, la casa d’Isabel era al poble d’Ain-Karim, a les muntanyes de Judea, a uns set quilòmetres a l’oest de Jerusalem i sembla que Maria va romandre amb la seva primera fins al naixement del fill d’aquesta, Joan Baptista.

EL SOMNI DE SANT JOSEP (MT I, 18-25 Y MT II, 13-15)

A la primera referència es refereix als dubtes de sant Josep en relació amb la futura maternitat de Maria.

El Evangelista, ens dirà que en els somnis es apareix un àngel del Senyor que, en la primera ocasió, aclareix a Sant Josep el Misteri de la concepció virginal de Maria.

CAMÍ A BETLEM (LC II, 1-20)

Es promulgá un edicte del Cèsar August perquè tots els pobladors de l’Imperi es empadronasen. L’empadronament havia de fer-se a la ciutat d’origen de l’estirp que es pertanyia, de manera que, sent Sant Josep de l’estirp de David, havia de empadronar a Betlem i cap allà es van dirigir.

L’EMPADRONAMENT (LC II, 1-20)

Comença aportant una dada històrica, que ajuda a determinar la data del naixement de Jesús: l’edicte d’empadronament va ser donat en temps del Governador de Síria, Quirini, que segons els estudiosos del tema va haver de succeir al desembre de l’any 748 de Roma, en el cas el primer any de l’era cristiana hauria de correspondre amb el 749 romà.

BUSCANT POSADA (LC II, 1-20)

Maria i Josep no aconsegueixen trobar posada a Betlem on aixoplugar-se i descansar del seu llarg viatge des de Natzaret ..

El naixement (LC II, 1-20)

Esdevenir que, mentre estaven ells allà, es van complir els dies del part i va donar a llum al seu fill primogènit, l’embolcallà i el reclinar en un pessebre.

L’ANUNCIACIÓ ALS PASTORS (LC II, 1-20)

L’aparició de l’Àngel als pastors per comunicar-los el naixement de Jesús i de com els pastors, davant l’anunci de l’Àngel, van acudir al pessebre a adorar el Nen: ‘els pastors se’n tornaren glorificant i lloant-lo pel que havien vist i sentit, d’acord amb el que se’ls havia anunciat ‘.

La circumcisió (LC II, 21-38)

Als vuit dies se li va practicar al circumcisió, com era el costum al poble hebreu, posant-li el nom de Jesús.

LA PRESENTACIÓ DEL XIQUETAL TEMPLE (LC II, 21-38)

Als quaranta dies del naixement es va complir el ritu de la purificació de la Mare i presentació del xiquetal Temple de Jerusalem, d’acord amb la Llei Mosaica, mitjançant l’oferiment d’un holocaust, que en el cas de Jesús, per la pobresa de seus pares, va haver de ser d’un colom o una tórtora.

CAVALCADA DELS REIS MAGS (MT II, 1-9)

Uns mags d’Orient es van presentar davant Herodes i li van preguntar, On és el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l’orient i venim a adorar-lo. Llavors Herodes, va indagar d’ells diligentment el temps de l’aparició de l’estrella, i enviant-los a Betlem (…) Ells [els reis] havent escoltat el rei, [Herodes] es van anar, i vet aquí l’estrella que havien vist a l’orient anaven davant d’ells, fins que arribant, es va detenir sobre on estava el nen ”

L’ADORACIÓ DELS MAGS (MT II, 9-12)

La narració fa l’aparició de l’estrella, l’arribada dels Mags d’Orient, la seva entrevista amb el Rei Herodes, la referència i confirmació que el Naixement havia estat a Betlem, l’interès d’Herodes per conèixer dades sobre el Nen i, finalment , l’adoració i ofrena dels presents: or, encens i mirra.

EDICTE DE HERODES

Herodes, enfurismat perquè els Mags s’havien marxat sense informar sobre el xiquet, va manar matar tots els infants menors de dos anys, acomplint així una profecia de Jeremies sobre aquest fet.

La FUGIDA A EGIPTE (MT II, 14-15)

Sant Josep, obeint l’ordre de l’Àngel que se li va aparèixer en somnis, es va aixecar i prenent el Nen i la seva Mare va partir per a Egipte, romanent allí fins a la mort d’Herodes.

Acollint als aclariments dels comentaristes de les Escriptures, hem de suposar que van viatjar durant, aproximadament, tres dies per la ruta de Gaza fins a la ciutat d’On (Heliòpolis).

La degollació dels innocents (MT II, 16-18)

Es pensa que els nens sacrificats complint el mandat de l’edicte de Herodes estarien entre els cinc i trenta, utilitzant com a referència per aquesta quantia, la població de la zona en aquella època i, en conseqüència, el nombre de naixements probables.

L’ESTABLIMENT A NATZARET (MT II, 19-23 Y LC II, 39-40)

Mort Herodes, Sant Josep és advertit novament per l’Àngel perquè torni a la terra d’Israel i, prudentment, com fos que Arquelau regnava a Judea, en lloc d’Herodes, decideix anar-se’n a viure a Galilea, a la ciutat de Natzaret, per el que Jesús seria anomenat posteriorment de Natzaret.

JESUS ENTRE ELS DOCTORS (L II, 41-50)

Els seus pares anaven cada any a Jerusalem a la festa de la Pasqua. Quan tenia ja dotze anys, en pujar els seus pares, a complir el ritu festiu, i tornar-hi, acabats els dies, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que era a la caravana, van caminar el camí d’un dia. Buscáronle entre parents i coneguts, en no trobar-, es van tornar a Jerusalem a la recerca seva. Al cap de tres dies li van trobar al temple, assegut entre els doctors, sentint-los i preguntant. Quants el sentien quedaven estupefactes del seu intel · ligència i de les seves respostes.

POPULAR VALENCIÀ

JUGADORS DE TRUC

BARRACA

CAGANER


Inici

com aplegar

Contactar

EL BETLEM ALS MITJANS

EL BETLEM AL WEB

BETLEM SOLIDARI

Segueix-nos a

Darreres noticies